Comprar molsa Sphagnum a la botiga en línia
Molsa sphagnum: aliat, límits i impacte ecològic en el cultiu de carnívores
El molsa sphagnum s'ha convertit en un dels grans aliats dels aficionats a les plantes carnívores: té propietats antifúngiques, reté molta humitat sense asfixiar les arrels i, quan està sa, forma una catifa verda espectacular que realça qualsevol test.
Però no tot el que lluu és or. El seu ús també té una cara menys coneguda, especialment a nivell ecològic. En aquest post t'expliquem els avantatges i desavantatges del sphagnum, el seu impacte ambiental i, sobretot, què estem fent a Carniterrace perquè sigui una opció cada cop més sostenible.
D'on surt realment el molsa sphagnum?
A gairebé tot el món, la gran majoria del sphagnum que es ven —tant viu com sec— es recull directament de la natura, de torberes i aiguamolls.
Per això moltes persones decideixen no comprar-la: no volen contribuir a la degradació d'aquests ecosistemes.
Tanmateix, sent realistes, aquest mateix problema el tenim amb la torba rubia.
La torba no és altra cosa que molsa sphagnum descomposta de forma anaeròbia al llarg d'anys a les torberes. Per extreure-la també cal intervenir en aquests mateixos hàbitats i, en molts casos, alterar greument l'ecosistema on creixen el sphagnum i moltes altres espècies.
Per què pot ser un aliat ecològic si s'utilitza bé?
Precisament per aquest vincle entre torba i sphagnum, creiem que, ben utilitzat, el molsa viu pot convertir-se en un aliat:
- Ens permet reduir la quantitat de torba rubia que utilitzem.
- Podem multiplicar-lo i reutilitzar-lo, en lloc d’estar comprant i consumint substrat “nou” constantment.
En altres paraules: si l’utilitzem de forma responsable, el sphagnum pot ajudar-nos a baixar la nostra petjada ecològica en el cultiu.
Avantatges del molsa sphagnum en plantes carnívores
-
Propietats antifúngiques naturals
El sphagnum dificulta el desenvolupament de fongs i patògens, quelcom especialment útil en:- semilleres,
- esqueixos,
- plantes joves o delicades.
-
Retenció d’aigua altíssima sense podridura
Reté molta humitat però no s’embassa com un substrat compacte, permetent que les arrels respirin millor. -
Millora estètica del cultiu
Quan creix forma una capa verda viva que fa que les plantes es vegin més naturals, sanes i “d’exposició”. -
Es pot reproduir i reutilitzar
El gran punt a favor:- Creix lentament, però si l’utilitzem a la superfície d’algunes testos,
- podem collir un parell de vegades a l’any perquè continuï creixent,
- i amb aquest sphagnum collit anem colonitzant noves testos o safates de cultiu.
Desavantatges i problemes ecològics
-
Collita directa de la natura
La majoria del sphagnum del mercat procedeix de torberes naturals, moltes de les quals:- triguen moltíssim temps a regenerar-se,
- són hàbitats d’espècies molt sensibles,
- i actuen com a importants sumideres de carboni.
-
Impacte similar al de la torba rubia
Tant la torba com gran part del sphagnum comercial impliquen alterar les mateixes torberes. Canvia el producte, però el problema de fons és molt semblant. -
Creixement lent
A nivell pràctic, no és un material “ràpid”:- requereix temps, espai i alta humitat,
- per la qual cosa no sempre és viable produir-lo en grans quantitats de seguida.
D’on prové el sphagnum que fem servir a Carniterrace
Actualment, el sphagnum viu que utilitzem i venem el comprem a un distribuïdor europeu que l’extreu de torberes regulades.
Aquestes torberes compten amb una normativa estricta que:
- obliga a deixar sempre una capa de molsa per assegurar la regeneració,
- i limita les quantitats i zones d’extracció per no eliminar el recurs completament.
Tot i això, som conscients que el més ecològic seria no extreure res de la natura, i per això estem treballant en una alternativa més sostenible, que ja hem començat a aplicar nosaltres mateixos.
El nostre projecte: cultiu propi de molsa sphagnum
A la nostra botiga estem posant en marxa el nostre propi cultiu de molsa sphagnum.
Ara mateix, aproximadament només un 10 % del sphagnum que venem és produït per nosaltres, però volem que sigui la base perquè, d’aquí a uns anys, puguem oferir sphagnum 100 % cultivat als nostres hivernacles.
Aquest procés portarà temps perquè:
- el molsa creix a poc a poc,
- i requereix molt d’espai i condicions d’alta humitat.
Però creiem que és el camí correcte si volem seguir utilitzant-lo de forma responsable.
Com cultivem el molsa sphagnum (i com ho pots fer tu)
El nostre mètode és senzill i replicable:
-
Base de substrat
- Posem una capa fina (un dit és suficient) de torba rossa o sphagnum mort.
- Aquesta capa només serveix per a retenir aigua i humitat.
-
Col·locació del sphagnum viu
- A sobre distribuïm el sphagnum viu, que anirem deixant créixer.
-
Collita i replantació
- Quan es forma una bona capa, tallem els “caps” del molsa per collir-los.
- Aquests caps s’utilitzen per plantar noves safates o testos.
- Del sphagnum que queda a sota brotaran de nou caps, així el cicle continua.
-
Condicions ambientals
- Necessita humitat ambiental alta i bona il·luminació sense sol directe abrasador.
- No tolera l’adobat ni productes fitosanitaris
- Pots cultivar-lo en:
- caixes transparents amb tapa,
- o dins de invernacles, com fem nosaltres.
En conclusió, pots comprar una quantitat no gaire gran de sphagnum per intentar reproduir-lo a casa teva i anar-lo utilitzant a mesura que va creixent.